Hola preciós,
Què tal tot per allí? Espere que bé, per açi et trobem a faltar saps? Només volia dir-te que ho sent mooltísim per no poder haber-me despedit de tu com tocaba i no haber-te cuidat com debía habero fet.
Va passar molt de temps fins que em vaig fer l'ànim d'entrar a ta casa, recordes? Quins dies més especials van ser aquells on pasabem hores i hores junts, encara que no van ser molts per mi seràn únics.
Han passat moltes coses estos últims mesos, el iaio ja no va quasi a l'horta, ja està molt major i Aitana s'ha tornat un bitxo més pelut! El Tio Salva esta igual de obsesionat per la música i l'altre, igual de mantero que sempre. El pare a pintat la porta del garatxe color marró, pareix un altra. La iaia pareix estar molt contenta, més que de normal, la pobra duia uns mesos en un dolor de cames... I jo, bó, m'han passat moltes coses, tan roïnes com bones, ja te les contaré.
Ja fa quasi un any que t'en vas anar i encara no t'havia escrit res, ni m'havia parat a pensar-ho, no podía, es com si m'haguera olvidat de tots els nostres moments per por a passar-ho mal, però no, ara estic millor que mai per saber que he tingut un amic meravellós desde ven menuda al meu costat, encara que no pogueres dir res m'ho demostrares tot.
T'estime goset,
Maria.
No hay comentarios:
Publicar un comentario